Arxiu d'etiquetes: 1907

Renau i Berenguer, Josep

4 Respostes

(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)

Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.

Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).

A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

Garnelo i Aparicio, Eloísa

3 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Garcia i Trobat, Mercè

Deixa un comentari

(València, 1907 – segle XX)

Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d’altres.

Intervingué també en algunes pel·lícules.

Font, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)

Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.

Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).

Estruch i Martínez, Antoni Josep

Deixa un comentari

(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta, 9 febrer 1835 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 3 juny 1907)

Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d’originals exposats al Prado i en alguns museus d’Itàlia.

Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l’obra de Joan de Joanes.

L’aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i escenes coetanis, les característiques de les quals són l’expressivitat i una ironia derivades de la influència de Goya.

Diario de Mallorca -1900/07-

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1900 – 1907)

Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d’“El Áncora”.

Fou substituït per “La Gazeta de Mallorca” (1907-10), predecessora del “Correo de Mallorca”.

Cri Catalan, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 1907 – 1936)

Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.

A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.

A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.

Chabret i Fraga, Antoni

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 28 maig 1846 – 4 setembre 1907)

Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt.

És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner.

Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Capellà i Roca, Pere

3 Respostes

(Algaida, Mallorca, 5 agost 1907 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1954)

Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies “regionals” han estat molt representades a Mallorca.

Cal remarcar-ne L’amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.

Fou el pare de Llorenç Capellà i Fornés.

Camps i Gallego, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1907 – ? )

Violinista. Féu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest (on estudià amb Jenó Hubay), per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova.

Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació (1943) fins l’any 1958, any en què s’incorporà a l’orquestra simfònica de Madrid com a concertino.