Arxiu d'etiquetes: 1895

Esplà i Rizo, Carles

Deixa un comentari

(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)

Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.

El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).

Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.

Collado i Nogué, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1942)

Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.

El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.

Climent i Mata, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1895 – 1964)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i després a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Obtingué diversos premis.

Després de fer estada a Barcelona tornà a Xàtiva, per dirigir-hi un obrador d’artesania, tot prosseguint la seva activitat artística personal.

Bosch i Barrett, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1961)

Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).

Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).

Barba Hernández, Bartolomé

Deixa un comentari

(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)

Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.

Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).

Baratta i Rossi, Faust

1 Resposta

(Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 27 novembre 1895)

Escultor. Germà d’Àngel Baratta i Rossi (Itàlia, segle XIX – Barcelona, segle XIX), també escultor, que col·laborà amb ell.

Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l’arquitecte Francesc Daniel i Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou.

Fou el pare de Faust Baratta i Oliver.

Gifreda i Morros, Màrius

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 2 desembre 1958)

Arquitecte, escriptor i crític. Com a crític d’art, col·laborà a diverses revistes (“Imatges”, “Art”, “Revista” i “Gaseta de les Arts”, a la segona època). També fou crític teatral de “Mirador”.

Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l’obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L’anònim blau, L’eterna cacera i L’assassinat d’un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa.

Gibanel, Agustí

Deixa un comentari

(prop del Cinca, 1895 – Barcelona, 1933)

Anarco-sindicalista. Després de formar part de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França, dirigí “Redención” d’Alcoi (1930), i fou cridat, en proclamar-se la II República, per a la redacció de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.

Féu costat als trentistes i fou el director (1931-33) de l’òrgan d’aquests, “Cultura Libertaria”.

Garriga i Nogués, Pere

6 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.

El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.

Fou el pare de Josep Garriga i Roig.

Garí i Siumell, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 gener 1812 – Barcelona, 22 febrer 1895)

Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya.

Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).