(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.
Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.
(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.
Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.
(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)
Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.
Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.
Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.
(Guetaria, País Basc, 21 gener 1895 – Xàbia, Marina Alta, 23 març 1972)
Modista. Dirigí la seva pròpia firma d’alta costura, primer a Sant Sebastià i després a París. A part d’aquestes dues ciutats, també tenia tallers a Madrid i a Barcelona.
Adquirí fama mundial amb les seves creacions.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(Barcelona, 1895 – ? , segle XX )
Pintor que destacà com a paisatgista.
(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)
Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.
Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.
(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.
Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.
(Barcelona, 1895 – 1920)
Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes.
Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó.
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1895)
Compositor. Dirigí l’Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona.
És autor d’una opereta, peces per a piano i altres obres.