(Guetaria, País Basc, 21 gener 1895 – Xàbia, Marina Alta, 23 març 1972)
Modista. Dirigí la seva pròpia firma d’alta costura, primer a Sant Sebastià i després a París. A part d’aquestes dues ciutats, també tenia tallers a Madrid i a Barcelona.
Adquirí fama mundial amb les seves creacions.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(Barcelona, 1895 – ? , segle XX )
Pintor que destacà com a paisatgista.
(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)
Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.
Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.
(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.
Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.
(Barcelona, 1895 – 1920)
Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes.
Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó.
(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)
Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.
El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.
Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1895)
Compositor. Dirigí l’Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona.
És autor d’una opereta, peces per a piano i altres obres.
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
(Barcelona, 1895 – 1942)
Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.
El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.
Dades dels Països Catalans 