(Girona, 1829 – 1892)
Jurista. És autor de diversos treballs professionals.
Flores i Valls, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1892
Ferrocarrils de l’Est d’Espanya, Companyia dels
(País Valencià, 1886 – 1892)
Nom que prengué la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona en absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol.
Acabà la línia de Xàtiva a Alcoi, en construcció.
Fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
Ferrer i Bigné, Rafael
(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)
Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).
Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).
Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.
Faraill, Gabriel
(Sant Marçal, Rosselló, 5 desembre 1839 – París, França, 10 març 1892)
Escultor. Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean B. Eugène Farochon; el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre.
És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres.
Espasell, Jaume
(Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892)
Religiós escolapi. Escriví dos llibres d’aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies
Dutrús i Zamora, Rafael
(Xest, Foia de Bunyol, 6 abril 1892 – València, 16 febrer 1960)
Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapisera, a causa de l’alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos.
Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botones.
Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapisera.
Daia Nova, comtat de
(País Valencià, segle XIX)
Títol, concedit el 1892 a l’enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.
Dabán y Ramírez de Arellano -germans-
Luis Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892) Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913) Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).
Cucala i Mir, Pasqual
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 – Portvendres, Rosselló, 31 gener 1892)
Guerriller carlí. De família camperola, s’incorporà a l’exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques.
Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier.
Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.
Catardi i Arca, Rafael
(l’Alguer, 26 novembre 1892 – 20 juny 1974)
Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general.
Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes.
Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L’Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970).
Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971).
Dades dels Països Catalans 