(Xàtiva, Costera, 1892 – València, 1970)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona. El 1913 s’establí a Mallorca. Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica.
(València, 1832 – 1892)
Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).
Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.
(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)
Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.
Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart–Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.
Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.
(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)
Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.
Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).
La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.
(València, 30 gener 1892 – Castelló de la Plana, 15 agost 1963)
Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a “Heraldo de Castellón”, “Arte y Letra”, “Mediterráneo” i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947) i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).
Fou professor de català (1910-12) i autor de l’estudi La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on declarava la catalanitat de l’idioma i donava normes ortogràfiques prou acostades a les fabrianes.
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)
Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.
Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.
Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.
(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)
Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.
És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).
(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)
Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.
Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)
Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.
Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).
Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.
En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.
Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.
Dades dels Països Catalans 