Arxiu d'etiquetes: 1890

Fullana i Font, Simó

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1890 – 9 gener 1937)

Dirigent socialista. Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma de Mallorca (1914-15).

Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1922-23).

Expulsat del partit socialista pel maig de 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a “El Día”. Tornà al PSOE durant la Segona República.

Fou afusellat pels franquistes durant la guerra civil.

Foxonet, Emili

Deixa un comentari

(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)

Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.

És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).

La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).

Cortina i Farinós, Antoni

1 Resposta

(Almàssera, Horta, 16 febrer 1841 – Madrid, 6 novembre 1890)

Pintor. D’origen humil -conegut popularment com el Femateret-, fou ajudant de dibuix lineal de l’Acadèmia de Sant Carles (1885).

Pintor irregular, d’una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat; hom en destaca La conquesta de València (premiada a l’Exposició Regional del 1867).

Conreà la pintura mural.

Colom i Ferrà, Guillem

6 Respostes

(Sóller, Mallorca, 16 setembre 1890 – Palma de Mallorca, 1979)

Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l’esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l’Escola Mallorquina.

És autor dels poemes Juvenília (1918), L’amor de les tres taronges (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d’altres.

També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l’illa.

Fou nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).

Cirujeda i Ros, Emili

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)

Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,

Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.

Castelnau i Satge, Enric

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1814 – París, França, 1890)

Militar. Lluità a Àfrica i a Itàlia (1849). Fou ajuda de camp de Napoleó III.

Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià I i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien.

Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell (1870).

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Belda i Domínguez, Josep

1 Resposta

(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)

Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.

Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.

Arnosi, Francesc Joan

Deixa un comentari

(València, 1890 – ?, segle XX)

Artista. A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món.

Excel·lí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries.

Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel, figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall.

Ferrer i Armenteres, Francesc

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)

Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.