(Vall de Cofrents, segle XIX – )
Títol confirmat el 1884 a Matilde de Frígola i Palavicino, filla dels barons de Cortes de Pallars, als quals havia estat originàriament lligada.
Ha passat als Feliu i als Ortenbach.
(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)
Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.
Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.
També escriví en llengua catalana.
(Roma, Itàlia, 1 octubre 1884 – València, 12 setembre 1916)
Pintor. Anomenat Peppino. Fill de Marià Benlliure i Gil. Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels seus apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís: Via del cardenal Merrydel Val (Museu de Belles Arts de València).
Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915).
(València, 1884 – 1956)
Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l’Escola d’Arts i Oficis de València.
(Xàtiva, Costera, 16 febrer 1818 – 28 setembre 1884)
Tipògraf i escriptor satíric. De filiació política liberal, col·laborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a “La Federación” (1870), on signava amb el pseudònim d’El Músic Major.
Publicà opuscles de poemes humorístics (Poba Eixàtiva!, La peixca de l’aladroc, etc), sovint destinats a ésser difosos en festes populars. La seva obra més important és La creu del matrimoni (1886), narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’arquebisbe de València.
Escriví també en castellà (El vendedor de estudiantes, Mis pensamientos sobre los retratos).
(Palma de Mallorca, 1883 – 1884)
Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà.
Fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el novembre de 1883.
(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)
Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Illes Balears.
Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes diferents: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).
Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).
Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fou el pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.
Francesc Gili (Illes Balears, segle XIV – segle XV) Frare mercenari. El 1410 era comanador del convent de Palma de Mallorca. Destacà com a lul·lista. És autor de l’obra Conciones in festivitate B. V. Mariae et aliorum sanctorum.
Joan Gili (Sineu, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629) Religiós. És autor d’un profund estudi bíblic.
Ramon Gili (Catalunya, segle XIX – 1884) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de la seu de Barcelona i autor de composicions religioses.
(Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)
Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases.
Destacà també pels seus treballs de numismàtica.
Dades dels Països Catalans 