Arxiu d'etiquetes: 1884

Milego i Inglada, Sadurní

Deixa un comentari

(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)

Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.

Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).

Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.

Fou el pare de Julio Milego Díaz (Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981)  Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.

Martínez i Ricart, Julià

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)

Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).

Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.

Macedonski, Alexis

1 Resposta

(Romania, 1884 – Tarragona, 1971)

Pintor. Anà a Mallorca cap al 1940 i s’hi establí (Pollença, Deià i el Terreno).

Pintava grans composicions al·legòriques, religioses, de traç i dibuix d’influència bizantina, amb colors vius i amb predomini dels blancs. Feia una pintura simbòlica, dins un cert fauvisme.

Conreà també el retrat, amb una gran profunditat psicològica de concepció i una forma original estructurada, i donà més importància al color que a la línia.

Fou el pare de la també pintora Florita Macedonski.

Gelabert i Pol, Pere Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)

Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).

Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).

Garcia i Soriano, Just

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

Estudiantina Catalana de Perpinyà

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1884 – segle XX)

Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.

El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc.

Espérance, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 gener 1881 – 1 desembre 1884)

Diari en francès. Sortí amb el subtítol de “Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales”.

Cronicón mayoricense

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1881 – 1884)

Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.

Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894).

Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

Creeft i Champane, Josep de

Deixa un comentari

(Guadalajara, Castella, 27 novembre 1884 – Nova York, EUA, 11 setembre 1982)

Escultor. Fill d’un militar barceloní. Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s’instal·là a París.

Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l’exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s’hi naturalitzà.

Hom l’ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York.

Chornaler, El

Deixa un comentari

(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)

Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.

Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.

D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.

Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.