(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)
Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.
Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.
Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).
(Barcelona, 1881)
Assemblea. Celebrada arran de la formulació, per part del govern espanyol, d’un projecte de llei de bases del codi civil (1880), el qual representava una amenaça per a la conservació del dret civil català.
Si bé al Congrés s’hi manifestaren sèries discrepàncies, tingué una certa eficàcia com a culminació d’una campanya i aconseguí del govern la promesa de conservar les institucions més arrelades.
(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)
Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.
Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.
Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.
(Barcelona, 1814 – Madrid, 10 juny 1881)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Lucca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista.
El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera. El 1843 s’establí a Madrid.
El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes (Museu d’Art Modern de Barcelona) evidencien la seva qualitat de pintor romàntic.
Fou membre del grup dels natzarens catalans.
(Barcelona, 1881 – )
Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l’edifici de l’antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs.
Té sales destinades a l’estudi de la pintura i el dibuix al natural amb model viu. Ha organitzat concerts, exposicions i conferències, així com balls de disfresses al Liceu.
El 1916 Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de reial.
Entre els seus membres més il·lustres han destacat Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell.
Enllaç web: Cercle Artístic de Barcelona
(Madrid, 9 setembre 1881 – Barcelona, 2 desembre 1972)
Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51).
Fundà (1950) la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.
(Barcelona, 14 agost 1881 – 6 desembre 1956)
Actor cinematogràfic.
Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona, d’Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)
Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869.
Dirigí la “Revista Andresense” i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883).
Antoni Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.
Josep Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.
Manuel Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927) Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.
Dades dels Països Catalans 