Arxiu d'etiquetes: 1880

Colonya, Caixa de Pollença

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1880 – )

Entitat financera. Fundada per Guillem Cifre de Colonya, que també fundà a Pollença la Institució Lliure d’Ensenyança, una de les fites més destacables de la pedagogia a Mallorca.

Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

Fins els anys 1960 mantingué una sola oficina a Pollença, i els 1970 i 1980, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social.

Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic.

Enllaç web: Colonya – Caixa Pollença

Cebrian i Ibor, Santiago

2 Respostes

(València, 8 juliol 1880 – 5 febrer 1921)

Poeta i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Lluís.

Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Teodor Llorente, particularment de temàtica patriòtica.

Entre els seus treballs d’investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).

Caruana i Reig, Josep

Deixa un comentari

(València, 29 octubre 1880 – 7 abril 1956)

Erudit. Baró de San Petrillo.

S’especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes –Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)-.

Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.

Carboneres i Quiles, Manuel

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 24 desembre 1829 – València, 8 febrer 1880)

Erudit. Llibreter d’ofici, fou finalment conservador de l’Arxiu Municipal de València.

Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).

Carbó i Rovira, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)

Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.

Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.

Bonilla i Martínez, Josep Maria

5 Respostes

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Boix i Ricarte, Vicent

4 Respostes

(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)

Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.

Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.

Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.

Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.

Balanzà i Navarro, Rafael

Deixa un comentari

(València, 9 gener 1880 – Lugo ?, Galícia, segle XX)

Prelat. Fou consagrat bisbe titular de Quersonès i auxiliar de Toledo en 1924. Més tard fou nomenat bisbe de Lugo.

És autor de formularis parroquials i d’altres escrits religiosos.

Balaguer i Primo, Francesc

Deixa un comentari

(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)

Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.

Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).

Anglès i Vitori, Miquel

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)

Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.

És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.