Arxiu d'etiquetes: 1878

Climent i Vidal, Enric

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1824 – 1878)

Polític. De família benestant, fou home de confiança del general Prim i cap del partit liberal de l’Empordà.

Durant els Bienni Progressista (1854-56) fou diputat a les corts, inspector i cap de la Milícia Nacional de Girona. Formà part de la Junta Revolucionària de Girona (1856), i aquest mateix any participà en el combat de Llers (25 juliol), motius pels quals fou processat; fugí a França i fou pres a la Ciutadella de Perpinyà.

Durant la Revolució del 1868 fou nomenat governador civil de Girona pel govern provisional, i el 1873, diputat a les corts constituents.

Civil i Picarín, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 19 febrer 1959)

Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.

La seva primera exposició individual la féu l’any 1923, després d’haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual.

Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors.

Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà de 1945.

Cardona i Furró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juliol 1878 – Moià, Moianès, 23 octubre 1922)

Escultor. Fou deixeble de Manuel Fuxà a l’escola de Llotja de Barcelona, i estudià després a París.

Conreà l’escultura costumista i, sobretot, els retrats, en estatuetes per a ésser foses en bronze. El seu art, influït pel de Trubeckoj, és fugaç i elegant.

Treballà uns quants anys (1909-18) a l’Argentina, on féu monuments i mausoleus (monument al general Sanmartín, a Buenos Aires).

Cardenal i Pujals, Lleó

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1878 – Madrid, 14 juny 1960)

Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa.

Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector.

Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d’Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d’empelts glandulars.

Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).

Capella i Feliu, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1878 – Madrid, 5 març 1935)

Escriptor i periodista.

Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903), sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d’ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari “La Renaixença”.

També escriví teatre en castellà, a Madrid.

Calzada i Carbó, Josep

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 – Madrid, 1965)

Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya.

Publicà Poesies, d’estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924).

Caimó i Bascós, Pere

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19 abril 1819 – 16 agost 1878)

Polític republicà. Passà part de la seva joventut a Puerto Rico, d’on tornà el 1853.

Capità de la milícia nacional des del 1854, hagué d’emigrar arran de la reacció d’O’Donnell (1856). Quan retornà fou processat per les seves activitats revolucionàries (1859) i empresonat el 1867 i el 1868.

Alliberat algun temps després, fou elegit alcalde de Sant Feliu de Guíxols i membre de la junta revolucionària de Girona. Diputat per la Bisbal d’Empordà, organitzà l’alçament republica del 1869 en aquell districte (Foc de la Bisbal), però fou pres i condemnat a mort. Joan Prim li commutà la pena per l’exili, del qual tornà durant la República.

El 1874, en restaurar-se la monarquia, s’exilià novament fins a l’any 1876.

Cabanyes i d’Olzinelles, Llorenç de

1 Resposta

(Barcelona, 9 febrer 1837 – 21 febrer 1878)

Pintor i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i pare del pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època.

Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a “La Renaixença”.

Brusi i Ferrer, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 4 abril 1815 – 30 desembre 1878)

Propietari i director del “Diario de Barcelona”. Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer.

Creà el subtítol “De Avisos y Noticias”, la qual cosa féu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari.

El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques.

Per consell de Mañé, convertí el diari en polític i aprofità la revolució del 1854 com alçaprem de la publicació. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el “Diario de Barcelona” esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona.

Alfons XII de Borbó el recompensà fent-lo marquès de Casa Brusi, l’any 1875.

Fou pare d’Antoni Maria Brusi i Mataró.

Bonet i Zanuy, Constantí

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 11 març 1808 – Tarragona, 10 octubre 1878)

Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).

Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l’Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876).

Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat.