(la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911)
Músic. Frare benedictí. Féu els seus estudis al monestir de Montserrat (1892), com a escolà. Hi professà més tard.
Fou professor de la famosa escolania (1909-11). Deixà un cert nombre de composicions remarcables.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1877 – Catalunya, segle XX)
Escultor. Residí a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Destacà com a imatger i restaurador d’imatges antigues.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1877 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.
Amb la fusió amb d’altres tres caixes d’estalvi, l’any 2010 es creà Unnim.
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)
Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.
Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.
Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)
Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).
El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.
Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.
Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.
Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 gener 1877 – Barcelona, 13 setembre 1952)
Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911).
Director (des del 1918) de la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i de la biblioteca d’aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear.
Col·laborà a la fundació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al millorament de les diverses varietats de ceps.
Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924).
Publicà dues novel·les: La plaça de Sacanell (1899) i El meu amic Modest (1933). La seva bibliografia de temes agrícoles comprèn els títols Compendio de agricultura moderna, Vocabulari català d’Agricultura i Indústries, La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones i Lecciones de viticultura y enología.
(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)
Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.
Morí d’accident.
(Barcelona, 4 novembre 1877 – 6 març 1935)
Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.
Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona.
Fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.
Dades dels Països Catalans 