Arxiu d'etiquetes: 1877

Borrell i Pla, Juli

3 Respostes

(Barcelona, 1877 – 1957)

Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla  (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.

Bergnes de les Cases. Joana

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 12 juny 1877)

Escriptora. Germana d’Antoni.

És autora d’escrits originals i de traduccions amb tesi de reivindicació feminista.

Abella i Freixes, Pere

Deixa un comentari

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Gassó i Ortiz, Blanca

1 Resposta

(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)

Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.

Morí d’accident.

Garriga i Roig, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1877 – 6 març 1935)

Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona.

Fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

Garriga i Llastanós, Josep

3 Respostes

(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.

Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.

El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.

Gamper, Joan

2 Respostes

(Winterthur, Suïssa, 22 novembre 1877 – Barcelona, 30 juliol 1930)

Esportista. Fundà el F.C. Zuric.

Va practicar diversos esports, però sobretot el futbol, fins que, obligat pels seus negocis a residir a Barcelona, el 1899 hi va fundar el Futbol Club Barcelona.

Primer com a jugador i després en successives etapes com a president, va ésser durant més de vint anys l’ànima de l’entitat i va impulsar la inauguració del camp del carrer de la Indústria (1909) i del camp de les Corts (1922).

La seva gestió ajudà a la creació de la Federació Espanyola de Futbol (1909).

Defensor de l’amateurisme, el 1913 deixà el càrrec de president davant el creixent professionalisme de l’esport; tanmateix, l’ocupà de nou diverses vegades.

Galofre i Coma, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – 1877)

Pintor i crític d’art. Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona, i després anà a Roma (fins al 1850), pensionat per la Junta de Comerç.

Conreà la pintura d’història (Entrada d’Alfons V a Nàpols) i el retrat (retrats de Pius IX).

Exposà a Barcelona, Madrid i París, on presentà, a l’Exposició Universal del 1855, el seu Episodi de la Conquesta de Granada.

Francisco i Maymó, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)

Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.

En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.

Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.