(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)
Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.
Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.
(Barcelona, 27 gener 1874 – 19 febrer 1947)
Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38).
Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars.
Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d’àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals.
(Juneda, Garrigues, 29 juliol 1874 – les Borges Blanques, Garrigues, 20 juny 1956)
Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques.
Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”.
(Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1874 – 1958)
Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.
Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 – 14 agost 1954)
Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona.
Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc.
Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de “Lectura Popular”.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Barcelona, 21 abril 1874 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918)
Polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Ramon. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901).
Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de Solidaritat Catalana.
Autor d’obres històriques i jurídiques.
Dades dels Països Catalans 