(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Climent i Navarro, Vicent
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1873
Casau i Matamala, Josep
(la Manresana, Sant Ramon, Segarra, 1873 – Catalunya, segle XX)
Escultor. Té gran nombre de composicions de caràcter anecdòtic.
Calonge y Fenollet, Eusebio de
(Vitòria, País Basc, 15 desembre 1813 – Madrid, 28 octubre 1873)
Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848).
Fou ministre d’estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.
Calmette, Josep
(Perpinyà, 1 setembre 1873 – Tolosa, Llenguadoc, 16 agost 1952)
Historiador. Dedicà la major part de les seves obres a l’estudi de la història medieval dels Països Catalans. Fou professor de les Universitats de Montpeller (1903) i de Dijon (1905), catedràtic de la Facultat de Lletres de Tolosa (1910) i membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1905) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1945).
Entre els seus treballs d’història general sobresurten La société féodale (1923), Histoire du Roussillon (1923), en col·laboració amb Pere Vidal, i L’Effondrement d’un Empire et la naissance d’une Europe, IXº-XIº siècles (1941).
S’especialitzà en l’estudi de l’època carolíngia i del segle XV: Les origines de la première Maison comtal de Barcelona (1900), Louis XI, Jean II et la révolution catalane (1461-1473) (1903), La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen Age (1947), etc.
Calmell i Vitores, Josep
(Barcelona, 1873 – 1937)
Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.
Cabanas, Ignasi
(Catalunya, segle XIX – Sóller, Mallorca, 1873)
Pedagog. Fundà i dirigí alguns col·legis. Publicà diverses obres de caràcter didàctic.
Paluzie i Cantalozella, Esteve
(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)
Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.
El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.
Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.
A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.
Nogués i Casas, Francesc Xavier
(Barcelona, 18 febrer 1873 – 28 gener 1941)
Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l’ensenyament de l’art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del segle XX (“Papitu”, “Picarol”, “Revista Nova”), les quals signava com a Babel.
A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l’aiguafort, a l’aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d’il·lustracions de llibres.
El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola de València (façana del sindicat agrícola de Pinell de Brai, plafó del restaurant barceloní Can Culleretes, etc).
Relacionat amb el col·leccionista Lluís Plandiura, va fer per a diverses cases d’aquest pròcer diverses decoracions, activitat que va fer extensiva a d’altres indrets, en especial a l’avantdespatx de l’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1929).
Molts dels seus dibuixos foren aplegats posteriorment en forma de llibre (Catalunya pintoresca, 50 ninots, L’humor a la Catalunya dels vuit-cents, Abecedari català per a nens).
Entre les seves obres pictòriques cal esmentar La Sardana i el Mercat d’Olot, amb dibuix sumari i primitivitzant i coloració plana i sense pastositat. Nogués també va realitzar molts treballs de decoració del vidre.
Formà part de l’agrupació Les Arts i els Artistes i fou un representant característic del noucentisme menys transcendent.
Gili i Roig, Baldomer
(Lleida, 19 octubre 1873 – Barcelona, 31 desembre 1926)
Pintor i dibuixant. Germà de l’editor Gustau Gili.
Es formà a Barcelona, Madrid i Munic, i anà a Itàlia pensionat per la diputació de Lleida. El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit.
Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona.
Les seves obres més conegudes són paisatges (Les velles teulades, Poble de mar, Poble de muntanya).
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (1895-1908) amb el pseudònim de L. Alegret. Il·lustrà un Misal romano i altres obres.
Fou el pare de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.
Gibert i Sans, Manuel
(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)
Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.
Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.
També destacà en l’exercici professional.
Dades dels Països Catalans 