Arxiu d'etiquetes: 1873

Cantonalista, Insurrecció

Deixa un comentari

(País Valencià, 19 juliol 1873 – 13 gener 1874)

Aixecament que tingué lloc durant la I República, amb la finalitat d’establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón.

El 19 de juliol esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d’altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8 agost) i només continua resistint Cartagena fins al 13 de gener de 1874.

Cantón Balear, El

1 Resposta

(Palma de Mallorca, abril 1873 – gener 1874)

Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa.

Tenia la redacció a la societat de socors mutus L’Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo”.

De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli.

Cantó Valencià

1 Resposta

(València, 19 juliol 1873 – 8 agost 1873)

Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.

Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.

Cabanes i Prunés, Estanislau

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)

Pintor. Destacà també com a dibuixant.

Boixeda, Gabriel

1 Resposta

(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)

Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.

Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.

Bien Público, El

4 Respostes

(Maó, Menorca, 1 març 1873 – 28 febrer 1939)

Diari conservador. El 1904 es decantà cap al maurisme. Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA.

Per l’agost de 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué.

Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe.

Ayguals d’Izco, Venceslau

1 Resposta

(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 octubre 1801 – Madrid, 17 gener 1873)

Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s’establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840.

Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero (1845-46) i la seva continuació La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846-47), El tigre del Maestrazgo (1849), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849).

També escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830) i llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1955), etc.

Edità una “Biblioteca Popular” on aparegueren obres a preus populars.

Ateneu Balear

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1862 – 1873)

Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts.

Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l’abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l’ús de les llengües autòctones.

Artigas i Dernis -germans-

Deixa un comentari

Francesc Artigas i Dernis  (Barcelona, 1887 – 1925)  Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.

Josep Artigas i Dernis  (Barcelona, 1873 – segle XX)  Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.

Arias y Fernández, Dionisio

Deixa un comentari

(Logronyo, Rioja, 1838 – Palma de Mallorca, 1873)

Arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869).

En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de la turba”.