Arxiu d'etiquetes: 1872

Ciutadella, parc de la

(Barcelona, Barcelonès)

Conjunt de jardins públics, edificats damunt els terrenys de l’antiga Ciutadella de Barcelona. Fou planejat per Josep Fontserè i Mestre el 1872; els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha. Fou habilitat per a recinte d’exposicions i certàmens, especialment per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Conserva la capella de la Ciutadella (des del 1968, capella castrense de Barcelona), el palau del governador (convertit el 1932 en Institut-Escola de la Generalitat i el 1939 en institut femení per al batxillerat) i l’arsenal (habilitat el 1894 com a residència de Maria Cristina, el 1915 com a Museu d’Art i Arqueologia, transformat el 1932 en seu del Parlament de Catalunya, el 1939 en Museu d’Art Modern) i a partir del 1978 altra cop com a seu del Parlament català).

Dins el recinte hi ha el Zoo de Barcelona, el Museu de Zoologia (a l’antic restaurant del Parc, obra de Domènech i Montaner, del 1888), el Museu de Geologia o Museu Martorell, l’umbracle botànic i diversos monuments: el del general Prim (obra de Lluís Puiggener, el 1884, refet per Frederic Marès el 1940), els dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà, el 1932), el Desconsol (Josep Llimona, el 1906), la Senyoreta del paraigua (Joan Roig i Solé, el 1884) i la cascada monumental, projectada per Josep Fontserè, amb escultures de Venanci Vallmitjana, coronada per l’Aurora de Rossend Nobas (1882).

El Palau de Belles Arts, d’interessant estructura metàl·lica, d’August Font i Carreras (1888), fora del recinte del parc, fou enderrocat el 1940.

Bonnemaison i Farriols, Francesca

(Barcelona, 1 abril 1872 – 12 octubre 1949)

Pedagoga. Promotora de l’educació femenina popular. Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional, i d’on sorgí, el 1922, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona (1892) i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís. Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué una amistat reflectida en un extens epistolari (1907-47), inèdit.

El 1932 organitzà la secció femenina de la Lliga Regionalista. Havia col·laborat a “La Veu de Catalunya” amb el pseudònim de Franar.

Batet i Mestres, Domènec

(Tarragona, 30 agost 1872 – Burgos, Castella, 18 febrer 1937)

Militar. Ingressà a l’acadèmia militar el 1887. El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra (1896). Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919.

L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc (expedient Picasso), càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic.

Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona. Fou processat per la Dictadura de Primo de Rivera, acusat de complicitat en l’alçament contra el règim, però fou absolt (1926).

El 1931, en proclamar-se la República, fou ascendit a general i, poc després, fou nomenat cap de la Divisió orgànica (Catalunya). Com a tal, quan es produïren els fets del 6 d’octubre de 1934, aconseguí de dominar-los amb el mínim de vessament de sang. Posteriorment (març 1935) fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora, i cessà després de les eleccions del 16 de febrer de 1936.

Designat capità general de Burgos (maig 1936), des d’on intenta fer avortar l’alçament militar (16 juliol). Però en fracassar (18 juliol) refusà de sumar-se a l’alçament nacional, i per això fou empresonat i, posteriorment, condemnat a mort en consell de guerra sumaríssim el 8 de gener de 1937 i executat per les forces insurrectes.

Ateneu Barcelonès

(Barcelona, 1872 – )

Associació. Fundat el 1860 amb el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l’organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries.

Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L’han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic.

Enllaç web:  Ateneu Barcelonès