Arxiu d'etiquetes: 1866

Berga, Pau

(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 19 novembre 1866 – Royan, França, 24 maig 1948)

Poeta i gramàtic. Fou partidari d’adoptar, com a llengua literària, el català del Principat.

Publicà poemes i treballs a “La Revue Catalane” i és autor de les obres Fables de la Fontaine traduites en vers catalans (1909), amb un estudi sobre l’ortografia catalana, i La Mare-Terra (1913), llibre de poemes de to popular i ambient rural.

També publicà Études critiques sur les chansons catalanes (1911-12) i Les voyelles o et u en catalan (1912).

Bañuls i Aracil, Vicent

(Alacant, 19 novembre 1866 – 31 gener 1935)

Escultor. Germà de Josep. Fou pensionat a Roma. S’instal·là després a Alacant.

Destacà per algunes obres de caràcter monumental.

Alzamora i Gomà, Enric

(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)

Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.

Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.

Altamira i Crevea, Rafael

(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)

Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).

Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.

La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.

Alba i Abad, Leocàdia

(València, 22 gener 1866 – Madrid, 10 desembre 1952)

Actriu. Obtingué gran renom a l’escena castellana (actuà molts anys al teatre Lara de Madrid) amb obres d’Arniches, Benavente, etc,.

Fou el primer nom d’una dinastia d’actors que encara continua actualment.

Garreta i Fusté, Mateu

(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)

Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.

El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.

Foixà, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol senyorial, concedit el 1866 a Narcís de Foixà i de Miquel sobre la seva baronia o varvassoria de Foixà.

Continua en la mateixa família.

Escarrà i Feliu -germans-

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Carnicer i Batlle, Miquel

(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)

Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.

S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.

Batlle i Josa, Bonaventura

(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)

Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.