(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)
Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.
És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).
(Palma de Mallorca, 1798 – 13 abril 1866)
Editor i director d’“El Genio de la Libertad” i d’“El Isleño” (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca.
Fou el pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.
(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)
Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.
Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.
Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.
La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.
(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
(Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)
Escriptor costumista. D’origen humil, de molt jove s’instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com “El Laberinto”, del qual fou director.
Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861).
Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l’època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850).
Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.
(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)
Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).
Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).
Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.
(Palma de Mallorca, 1799 – 1866)
Historiador. Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears.
Compilà una miscel·lània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945.
El 1854 fou creat marquès de la Fontsanta de Palma.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Maó, Menorca, 1748 – 1826)
Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.
Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).
Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.
(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
Dades dels Països Catalans 