Arxiu d'etiquetes: 1863

Cruïlles de Peratallada -varis bio-

Francesc de Cruïlles de Peratallada  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.

Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera  (Catalunya, segle XVIII)  Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.

Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra  (Catalunya, segle XIX – 1889)  Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.

Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna  (Catalunya, 1863 – 1911)  Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.

Calvet i Taulé, Joan

(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)

Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.

Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.

Caixa d’Estalvis Laietana

(Mataró, Maresme, 8 febrer 1863 – desembre 2012)

Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.

L’any 2012 es donà de baixa com a caixa d’estalvis.

Buen y del Cos, Odón de

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Balcells i d’Otto, Marià

(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)

Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.

És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

(Igualada, Anoia, 1863 – 1939) 

Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica.

A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.

Arnau i Díaz, Francesc

(Barcelona, 1810 – 1863)

Pintor. Fou pensionat a Roma.

Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Garriga i Llastanós, Manuel

(Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses.

El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l’empresa del seu germà i els fills d’aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.

Gallès i Malats, Josep

(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)

Pintor. Format a Barcelona.

Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.

Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.

Galceran i Carrer, Celestí

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.