Arxiu d'etiquetes: 1861

Cuevas i Cardona, Agapit

(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)

Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.

Carbonell i Morand, Josep

(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)

Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.

Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.

Capllonch i Rotger, Miquel

(Pollença, Mallorca, 14 gener 1861 – 21 desembre 1935)

Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d’alumne Arthur Rubinstein.

Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions.

Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.

Baixauli i Viguer, Marià

(València, 1861 – 9 novembre 1923)

Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.

Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.

Aragon, Enric

(Perpinyà, 1861 – 1931)

Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L’arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l’antic emplaçament de Ruscino, propietat d’Aragon.

Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d’altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació.

El 1914 fundà la Societat d’Arqueologia i d’Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el “Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales”, de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Alberola i Serra, Estanislau

(Quatretonda, Vall d’Albaida, 25 setembre 1861 – 26 gener 1933)

Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers.

Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català.

Figuerola i Aldrofeu, Miquel

(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)

Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).

És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.

Ferrer i Ramonatxo, Miquel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)

Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.

Fàbregas i Rosal, Antoni Maria

(Barcelona, 1861 – 1902)

Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima SantamariaAgna de Valldaura“.

Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.

Coll i Gorina, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)

Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.

Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.