(València, 1800 – 1861)
Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València.
Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).
(País Valencià, 1861 – 1881)
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
(Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 – Perpinyà, 1912)
Militar i poeta. S’estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d’En Motes.
Ha deixat les obres La Guida i en Sazó (1906) i L’illa de vi (1908).
(Palma de Mallorca, 22 agost 1790 – Madrid, 16 juliol 1861)
Militar. Cinquè marquès de Campo Real (1831) i comte de Cabatillas. S’incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la Guerra del Francès; posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp.
Fou comandant general de Segòvia (1849) i membre del tribunal suprem de guerra i marina (1856).
(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)
Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.
És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).
(València, 1839 – 1861)
Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.
Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)
Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.
En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.
Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1861 – 8 gener 1920)
Diari. Successor del “Diario Balear”.
D’ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.
Dades dels Països Catalans 