Arxiu d'etiquetes: 1855

Viciano i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)

Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.

Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).

Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí  (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904)  Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.

Sorà, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)

Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.

És autor de diversos escrits.

Salvà i Munar, Jaume

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 13 desembre 1793 – Madrid, 17 octubre 1855)

Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid.

Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.

Rosselló i Sureda, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)

Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.

Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.

La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.

Elizaicín i España, Miquel

Deixa un comentari

(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)

Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.

S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).

El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.

Eco de la Clase Obrera, El

Deixa un comentari

(Madrid, 5 agost 1855 – febrer 1856)

Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del juliol de 1855 a Catalunya.

Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l’associacionisme obrer i l’organització de classe.

Cuevas i Perales, Joan

Deixa un comentari

(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)

Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).

Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.

Cirer i Carbonell, Francina Aina

Deixa un comentari

(Sencelles, Mallorca, 1 juny 1781 – 27 febrer 1855)

Monja fundadora. De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina.

El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Jacint Maria Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx.

El 1899 en fou iniciat el procés de beatificació.

Cester, Ricard

Deixa un comentari

(València, 1855 – ? )

Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d’enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d’auca.

Cervera i Ruiz, Eulogi

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)

Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.