(Palma de Mallorca, 28 febrer 1855 – 31 desembre 1873)
Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol.
En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars.
No s’alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat “El Cantón Balear”.
(Barcelona, 1855 – 1885)
Periodista i hebraista. Mort encara jove.
(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)
Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.
S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).
El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.
(Madrid, 5 agost 1855 – febrer 1856)
Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del juliol de 1855 a Catalunya.
Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l’associacionisme obrer i l’organització de classe.
(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)
Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).
Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.
(Sencelles, Mallorca, 1 juny 1781 – 27 febrer 1855)
Monja fundadora. De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina.
El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Jacint Maria Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx.
El 1899 en fou iniciat el procés de beatificació.
(València, 1855 – ? )
Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d’enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d’auca.
(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)
Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.
(Alacant, 1781 – Madrid, 13 desembre 1855)
Militar i polític. En començar la guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina. Es destaca durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel.
El 1815 es traslladà a Amèrica per tal de lluitar contra els partidaris de la independència, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho (1824). Va retornar a Espanya i es distingí en la primera guerra carlina.
Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova, i el 1837 va ésser nomenat ministre de la Guerra del govern presidit per Ofalia.
(Canyamelar, València, 30 setembre 1855 – València, 5 abril 1937)
Pintor. Germà de Joan Antoni i de Marià i deixeble de Francesc Domingo. Format a Madrid (1869), viatjà a Roma el 1879 on rebé la influència del pintor Morelli (Sant Francesc, Santa Clara).
El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx de Marià Fortuny. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars.
La part més important de la seva producció és conservada a València. Fou un pintor honest i sensible.
Dades dels Països Catalans 