(València, 5 gener 1848 – 15 gener 1913)
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Col·laborà assíduament amb Lluís Gilabert i Ponce.
Excel·lí en la pintura d’inspiració religiosa, i pintà i construí nombroses falles.
(València, 2 juny 1848 – 16 agost 1929)
Compositor. La seva producció és reduïda.
Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.
(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)
Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.
Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).
Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1841 – 17 juny 1848)
Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol.
Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.
Francesc Alfonso (València, 1848 – País Valencià, segle XX) Autor dramàtic i periodista.
Francesc Alfonso (València, 1908 – ? ) Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.
Joaquim Alfonso (València, 1808 – Madrid, 1860) Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.
Lluís Alfonso (Palma de Mallorca, 1845 – 1892) Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.
(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)
Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.
La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.
(Palma de Mallorca, 1848 – segle XIX)
Institució. Formaren part tots els professors de l’Institut Balear.
Tingué una activitat molt reduïda.
(Ljubljana, Eslovènia, 1848 – Varese, Itàlia, 1909)
(o Carles Maria dels Dolors) Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d’Alfons Carles.
El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya (Tercera Guerra Carlina) -on prometé derogar el decret de Nova Planta– i que s’acabà el 1876.
El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.
(Barcelona, 11 novembre 1848 – 1924)
Militar. Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra carlina, en la primera guerra cubana i en la de Filipines.
Fou capità general de Catalunya (1917-18).
(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)
Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Rafael Tristany, sobre els liberals de Manzano.
Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.
Dades dels Països Catalans 