(Barcelona, 1837 – 1896)
Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.
Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.
(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)
Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.
Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.
Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
(Barcelona, 1837 – 1846)
Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana. D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.
Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.
Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.
(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Catalunya, 1836 – 1837)
Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana.
Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l’ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona.
Fou dissolta pel govern al començament del 1837.
Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).
(Torredembarra, Tarragonès, 20 setembre 1769 – 29 juny 1837)
Industrial. Nét cinquè de Gabriel Güell.
Passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es féu ric. Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya.
Fou el pare de Joan Güell i Ferrer.
(Alginet, Ribera Alta, novembre 1837 – Barcelona, 1907)
Escriptor. Fou magistrat a Albacete, Tarragona i Barcelona. Era gran amic de Teodor Llorente i Vicent Venceslau Querol.
Té una producció poètica abundant, en majoria esparsa. Escriví més en castellà que no pas en català.
Les obres més destacades són el poema Iolanda i el llibre Idealisme.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
Dades dels Països Catalans 