(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)
Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.
Benavent i Rocamora, Enric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1837
Arolas i Ferran, Emili
(Barcelona, 1837 – Mataró, Maresme, 30 juliol 1911)
Actor. Era figura notable del teatre català. Casat amb l’actriu Antònia Juani i Frígola.
També fou empresari. Acompanyà a Amèrica l’actor Vico, com a representant d’aquest.
Morí quan la companyia que dirigia actuava a la capital del Maresme.
Armengol i Cornet, Pere
(Barcelona, 1837 – 1896)
Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.
Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.
Maranges i de Diago, Josep Maria
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
Malvehí i Piqué, Benet
(Igualada, Anoia, 15 maig 1837 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 juny 1892)
Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat.
Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel II de Borbó, teixit amb seda.
Fou president del Col·legi Major de la Seda.
Lleys i Pagès, Isidre
(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)
Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.
Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.
Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.
Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès
(Barcelona, 1837 – 1846)
Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana. D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.
Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.
Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.
Junta Superior Governativa de Catalunya -1836/37-
(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
Junta de Berga -1837/40-
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
Dades dels Països Catalans 