(Cuba, segle XIX)
Títol atorgat el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i del País València.
Cuba, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1833
Crespí de Valldaura i Caro, Agustí
(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)
Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.
El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.
Castelló de la Plana, governació de -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.
Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Cardona i Orfila, Francesc
(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)
Naturalista i eclesiàstic.
Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).
Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
Anglada, Josep -metge-
(Ceret, Vallespir, 18 octubre 1775 – Montpeller, França, 19 desembre 1833)
Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà.
Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840.
Alzira, governació d’ -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.
Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Ènova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.
Alzina, Joan -impressor-
(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)
Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.
Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.
Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.
A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.
Fou el pare de Joan Baptista Alzina.
Alcoi, governació d’ -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.
El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Alacant, província d’
País Valencià: 5.817 km2, 1.868.438 hab (2014), capital: Alacant
Demarcació administrativa i política. La constitueixen, al nord i nord-oest, una sèrie de serralades paral·leles, acabament oriental del sistema Penibètic (Aitana, Carrasqueta i Salines), separades per fondalades fèrtils que contrasten amb l’aridesa de les serralades veïnes (fondalada d’Alcoi). El sud-est és un pla al·luvial encara en procés de formació.
El clima és mediterrani. La temperatura mitjana de gener, a la capital, és d’11ºC, i la de juliol, de 26ºC. Les precipitacions són escasses (340 mm anuals).
Hidrogràficament, la província d’Alacant forma part del vessant oriental de la Meseta. L’únic riu cabalós és el Segura. La vegetació natural predominant és el matoll i l’estepa, amb la palmera, l’atzavara i el nopal, espècies de clima àrid que contrasten amb els conreus de les riques terres regades.
Podem distingir diverses regions agrícoles:
1) Regions regades: Al sud l’horta d’Oriola, regada pel Segura, i les hortes d’Elx i Crevillent, regades pel baix Vinalopó; cítrics, tomàquets, melons, albercocs, pebrots, cebes i dàtils (Elx). Al centre i al nord, hortes aïllades d’Alacant, Pego, Elda–Novelda i Villena, regades les dues últimes pel Vinalopó.
2) Regions de secà: Comprenen la major part de la província: ametllers, oliveres, garrofers, cereals.
3) Regió muntanyosa: Al nord i a l’extrem oest: ametllers, oliveres, cereals.
La pesca se situa als ports d’Alacant, Altea, Torrevella i Santa Pola.
Les indústries més importants són l’alimentària (vi, oli, torrons i conserves vegetals), del calçat, tèxtil i paperera, de joguines, del moble, químiques, acabats metàl·lics.
Entre les activitats terciàries destaca el turisme: el seu centre principal és Benidorm, empori de la Costa Blanca, però deixen més beneficis el comerç, els serveis socials i els transports.
La població de la província d’Alacant es reparteix en 12 partits judicials i 141 municipis, dels quals 16 tenen més de 20.000 habitants.
Enllaços web: Diputació d’Alacant
Alacant, governació d’ -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.
El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Dades dels Països Catalans 