Arxiu d'etiquetes: 1833

Labaila i González, Jacint

(València, 11 setembre 1833 – 23 febrer 1895)

Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al “Calendari Català”, “Lo Gai Saber”, de Barcelona, i “Lo Rat Penat” i “La Pella Valenciana”, de València. Fou president de Lo Rat Penat.

Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà.

És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882).

Iranzo i Presència, Josep

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 febrer 1833 – València, 4 febrer 1905)

Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895).

Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou el pare de Manuel Iranzo i Benedito.

Fuentes i Forner, Anselm

(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)

Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).

Ferrer i Puig, Guillem

(Palma de Mallorca, 1759 – 1833)

Pintor. Format inicialment amb Francesc Montaner, amplià estudis a França. Durant la seva estada a París pintà El triomf de Bacus, conservat a Montpeller.

Novament a Mallorca, sobresortí com a retratista i realitzà, també, excel·lents pintures de tema religiós, entre les quals uns murals per al santuari de Gràcia i un Sant Jaume apòstol per a l’altar major de l’església d’Alcúdia.

Ferrer, Lleó

(Perpinyà, 1833 – 1903)

Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.

Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.

Feliu i Rodríguez de la Encina, Joan

(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)

Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.

Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.

A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.

Estellés i Gadea, Gerard

(València, 1833 – 1906)

Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).

Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).

Escrig, Salvador

(País Valencià, segle XVIII – València, 1833)

Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles -d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825- i a la de Joaquim Martínez. Autor de projectes urbanístics i de comunicacions.

Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans (1830).

Escanyé, Frederic

(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)

Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.

Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.

Dénia, governació de

(País Valencià, després 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia.

Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d’Alcoi).

Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat.

Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial.