(Nàquera, Camp de Túria, 24 maig 1768 – València, 21 novembre 1832)
Organista i compositor. Organista de les catedrals d’Oriola i de València (1816), d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella.
Escriví música religiosa, especialment una cinquantena d’obres vocals, algunes de les quals amb acompanyament orquestral. Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi.
(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
(Elx, Baix Vinalopó, 3 desembre 1832 – Madrid, 22 desembre 1903)
Escriptor, periodista i polític. Germà de Josep. Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. A partir del 1859 deixà de banda la literatura i es dedicà al periodisme polític a “El Contemporáneo”. Dirigí a Madrid diverses publicacions.
Vinculat a L. González Bravo, va ésser diputat a corts (1863) i governador civil de Sevilla. Amb la Restauració esdevingué director general de duanes i senador per València i, després, per Alacant, i ministre del Tribunal de Comptes.
Publicà les obres polítiques El rey ha muerto, viva el rey, El primer español i La restauración. Per al teatre escriví més de cinquanta drames i comèdies en llengua castellana, alguns de les quals aconseguiren força èxit, com: La paz de Vergara, Los agiotistas, Todo por mi padre, El fuego y la estopa, Para dos perdices dos, Un pie y un zapato, A la luna de Valencia….
(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)
Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.
Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.
Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.
També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).
(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)
Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).
Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).
El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.
(València, 1832 – 1889)
Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.
Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)
Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.
Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.
Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.
(València, 4 febrer 1832 – Madrid, 30 novembre 1917)
Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com professor de l’Escola Superior d’Arquitectura.
Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).
(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)
Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.
Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).
Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).
(València, 1832 – Barcelona, 1875)
Escriptor. A més de poesies catalanes, publicades a “Lo Rat Penat”, escriví obres de teatre en castellà (Amor patrio, La judía en Argel) i el sainet Escenas del bombardeo.
Dades dels Països Catalans 