(València, març 1822 – juny 1823)
Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda “De vida y esperanza”.
A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1823)
Historiador. Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818.
Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”; Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del P.S. Francesc de la ciutat de Palma… (1785), Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma (1786) i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma (1787).
(Barcelona, 24 juliol 1764 – Madrid, 18 febrer 1823)
Escriptor i bibliotecari. Va estudiar a la Universitat de Cervera i exercí alguns càrrecs oficials. El 1798 es traslladà a Madrid per ingressar a la Biblioteca Real.
Publicà un poema i algunes obres de divulgació cultural.
(Muro de Mallorca, 1823 – Illes Balears, segle XIX)
Metge. Autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de “La Medicina Ecléctica”, periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(Ceuta, 1823 – Saragossa, Aragó, 1882)
Militar carlí. Durant la tercera guerra carlina succeí Lizárraga en el comandament de les forces carlines del Centre (Maestrat). Cap a la fi de la guerra obtingué un èxit incomplert a Llucena, però fou derrotat pel general Esteban a Montlleó.
Després travessà l’Ebre (juliol 1875), però, en ésser rebutjat per les forces governamentals, es dirigí cap a l’alt Segre. A despit dels esforços de Francesc Savalls, Joan Castells i el mateix Dorregaray, les forces del general Martínez de Campos, ocuparen la Seu d’Urgell.
Després se n’anà cap a Navarra.
Gregori Codina (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679) Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.
Joan Codina (Barcelona, 1823 – segle XIX) Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.
Joan Francesc Codina (Barcelona, segle XVII) Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.
Dades dels Països Catalans 