(Palma de Mallorca, 1 febrer 1823 – 5 novembre 1823)
Diari en castellà. Fet a l’impremta de Domènec Garcia.
Amb “El Grito de un Libro Europeo” -del qual sols aparegué un número el 1822-, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal.
El seu lema era Constitució o mort, propugnava la sobirania popular i es planyia de l’ambient contrarevolucionari de Palma.
(València, març 1822 – juny 1823)
Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda “De vida y esperanza”.
A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1823)
Historiador. Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818.
Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”; Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del P.S. Francesc de la ciutat de Palma… (1785), Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma (1786) i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma (1787).
(Barcelona, 24 juliol 1764 – Madrid, 18 febrer 1823)
Escriptor i bibliotecari. Va estudiar a la Universitat de Cervera i exercí alguns càrrecs oficials. El 1798 es traslladà a Madrid per ingressar a la Biblioteca Real.
Publicà un poema i algunes obres de divulgació cultural.
(Muro de Mallorca, 1823 – Illes Balears, segle XIX)
Metge. Autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de “La Medicina Ecléctica”, periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
Adolf de Gironella (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable.
Ignasi Gironella (Barcelona, segle XIX) Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.
Simó de Gironella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
(Catalunya, 1823 – Barcelona, 12 novembre 1900)
Catedràtic. És autor d’escrits didàctics i de treballs de física.
Dades dels Països Catalans 