(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVIII – 1817)
Escultor autodidacte. És autor de l’altar major (1762) i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí.
Batle i Bastard, Nadal
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1817
Ballester, Lluís -varis-
Lluís Ballester (València, 1542 – 1624) Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Juan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615).
Lluís Ballester (València, 1734 – 1817) Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies.
Armengol, Ramon
(País Valencià, segle XVIII – València, 1817)
(dit el Vidrier) Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817).
Descoberta a València pel general Elío i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.
Andrés i Morell, Joan
(Planes de la Baronia, Comtat, 15 febrer 1740 – Roma, Itàlia, 12 gener 1817)
Eclesiàstic i erudit. Jesuïta (1754), hagué de fugir a Itàlia quan Carles III de Borbó decretà que el seu orde fos expulsat d’Espanya.
Dedicat a l’estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l’exili, on reformà la Universitat de Pavia. S’interessà més per l’obra de Galileu que no pas per la de Copèrnic. A Màntua va escriure Saggio della filosofia di Galileo (1776).
Anys més tard s’imprimien a Madrid les Cartas familiares, on s’expliquen els viatges realitzats per Itàlia tot cercant material per a l’obra més important: Dell’origine, progressi e stato d’agni letteratura, obra en set volums (1789-99).
Fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències de Màntua.
Masdéu i de Montero, Joan Francesc de
(Palerm, Itàlia, octubre 1744 – València, 11 abril 1817)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Baltasar i de Josep Antoni. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l’exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació.
Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València.
La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l’església nacional visigòtica. Traduí a l’italià autors espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII de Borbó i a l’arquebisbe de Toledo.
Fabra i Floreta, Joan
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 – Madrid ?, segle XIX)
Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid.
Estruch i Ferrer, Ramon
(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)
Polític. Pertanyia al partit progressista.
Fou diputat a corts i senador.
Espar, Josep
(Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)
Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons.
Mata i Homs, Joan
(Centelles, Osona, 1817 – segle XIX)
Frare caputxí. En la seva jovenesa lluità al costat dels carlins i resultà ferit. Prengué l’hàbit més tard, el 1843.
Fou enviat al Brasil on visqué molts anys i publicà, en portuguès, una col·lecció de sermons.
De tornada a Catalunya residí, des del 1883, al convent d’Arenys de Mar (Maresme). Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde.
Publicà en castellà dos llibres sobre la filosofia catòlica.
Madrazo, Francesc de Paula
(Barcelona, 8 febrer 1817 – Madrid, 12 juliol 1868)
Taquígraf i escriptor. Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid.
Fou taquígraf del congrés (1846-53) i de diversos diaris de Madrid. El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia.
Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui (1844), Glorias de la taquigrafía. Excelencias de la de Martí (1857) i Impresiones de un viaje a Barcelona (1858), recull d’articles publicats abans al “Diario Español”, de Madrid.
Dades dels Països Catalans 