Arxiu d'etiquetes: 1809

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Massana, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.

Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.

Lluçà i Casanoves, Isidre

1 Resposta

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Fonoll i Guarda, Ot

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)

Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.

Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.

Fernández de Córdoba, Fernando

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)

Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (setembre a novembre 1848) com a capità general de Catalunya.

Corriols, Eudald

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1739 – Barcelona, 1809)

Jurista. Gairebé vell entrà en religió. Ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri.

Escriví estudis de dret canònic i algunes biografies de sants.

Burguès i de Corominas, Martí

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – 1809)

Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.

A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

Laboissière, Antoine de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 25 setembre 1734 – 9 agost 1809)

Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d’Elna, formà part de l’estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s’oposà a la Constitució Civil del Clergat.

Exiliat a Barcelona (1792), actuà d’intermediari entre el bisbe d’Elna A.-F. Leyris d’Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s’adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló.

El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d’Elna.

Graells i Agüera, Marià de la Pau

Deixa un comentari

(Tricio, Rioja, 24 gener 1809 – Madrid, 14 febrer 1898)

Entomòleg. Fill d’Ignasi Graells i Ferrer. Establert a Madrid, on obtingué una càtedra de medicina (1843), introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura.

Membre fundador de la Societat Entomològica de França, publicà estudis i tractats d’entomologia i ictiologia. Ajudà a propagar els ceps americans, estudià la fil·loxera.

És cèlebre pel seu descobriment i estudi de la papallona Graellsia isabellae, que pren nom d’ell i de la reina Isabel II de Borbó, a la qual la dedicà. Reglamentà la propagació dels mariscs i la pesca i cria de crustacis.

Entre les seves obres cal citar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunas especies nuevas o poco conocidas (1846), Descripción de un lepidóptero nuevo (1852), Catálogo de los peces de las costas de Cataluña (1869), Zoografía de la animales vertebrados (1877), La philloxera vastratix (1881) i Acuicultura (1887).