(País Valencià, segle XVIII – 1809)
Eclesiàstic. Publicà obres dogmàtiques i diversos sermons.
Ibarra, Josep Vicent
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1809
Gómez i Cros, Antoni
(València, 1809 – Madrid, 17 febrer 1863)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862.
Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d’història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.
Fabregat i Forés, Cristòfor
(Benassal, Alt Maestrat, 13 octubre 1734 – València, 23 desembre 1809)
Metge. Va escriure diverses obres sobre medicina, però el seu Tratado sobre asfixia (1775) li donà una gran notorietat.
Fabregat, Josep Joaquim
(Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)
Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781).
Director de gravat de l’Academia de Méjico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.
Colomina i Arquer, Josep
(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
Chaix i Isniel, Josep
(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
Caro i Maça de Liçana, Bonaventura
(València, 1742 – 1809)
Militar. Participà en l’expedició a Alger de l’any 1775. Ascendit a coronel, sobresortí en el setge i la conquesta de Maó (1781); fou nomenat governador de Menorca i ascendit a general. Intervingué en el setge infructuós de Gibraltar contra les tropes angleses (1782).
Nomenat tinent general (1790), dirigí l’exèrcit del Nord en la Guerra Gran contra la República francesa (1793-95); penetrà a França i obtingué algunes victòries, com la destrucció del port d’Hendaia (1793). L’augment de les forces enemigues, però, l’obligà a retirar-se.
Nomenat capità general de València, rebutjà les forces del general francès Moncey (1808) en iniciar-se la guerra del Francès.
Cardona i Genovès, Antoni
(València, 1763 – 1809)
Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d’ells foren publicats.
Boixeda, Gabriel
(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)
Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.
Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.
Bernat i Baldoví, Josep
(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)
Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.
Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.
Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.
Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.
Dades dels Països Catalans 