Arxiu d'etiquetes: 1778

Xaupí i Maris, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)

Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.

Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)

Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.

El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).

Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

Terrassa i Ponç, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)

Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.

Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).

Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.

Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.

Tàpia, Isidor de

Deixa un comentari

(València, 1712 – Madrid, 1778)

Pintor. Era deixeble d’Evarist Muñoz. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d’Abraham, i pintor de Felip V de Borbó.

Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.

Societat Maonesa

2 Respostes

(Maó, Menorca, 30 abril 1778 – 1785)

Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres.

A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i el 1785 fou definitivament suprimida.

Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la “Revista de Menorca”.

Rossell i de Luca, Josep

Deixa un comentari

(València, 1778 – després 1835)

Pintor. Fill d’un advocat. Format a l’Acadèmia de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València.

Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat.

Romeu i Parres, Josep

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)

Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.

Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.

Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

Ribelles i Felip, Josep

1 Resposta

(València, 20 maig 1778 – Madrid, 16 març 1835)

(o Helip)  Pintor. Fill de Josep Ribelles. Fou deixeble del seu pare i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola.

Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l’Academia Española l’any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Galcerà i Alapont, Vicent

1 Resposta

(València, 1726 – 9 juny 1778)

(o Galceran)  Gravador. Format a València, l’any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d’unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L’Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l’any 1762.

Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pasqual Pere Moles.

La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.