Arxiu d'etiquetes: 1774

Xatart i Boix, Bartomeu

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1 març 1774 – 24 novembre 1846)

Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d’umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia.

Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor històric-científic.

Sales i Alcalà, Agustí

3 Respostes

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Rubí i Catany, Bartomeu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – Palma de Mallorca, 1774)

Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde.

És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Ramon Llull del dominicà Sebastià Rubí.

Floriana i Ferrer, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1774 – 1856)

Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.

Esteve i Ximeno, Baptista

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 2 novembre 1774 – Xert, Baix Maestrat, 1816/20)

Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès.

Avantçant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses.

El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina.

Despuig i de Rocabertí, Ramon

4 Respostes

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Carbonell, Antoni Jaume

Deixa un comentari

(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)

Escriptor en francès.

És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.

El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.

Cabrisas, Josep

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1774 – Illes Balears, 1834)

Llatinista. És autor de diversos escrits llatins.

Bonafòs i Siau, Emmanuel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)

Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).

Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).

A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

Baranda i Caixigal, Felip de

Deixa un comentari

(Castella ?, 1774 – Palma de Mallorca, 1801)

Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió.

La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.