Arxiu d'etiquetes: 1740

Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 juny 1740 – Roma, Itàlia, 28 abril 1829)

Jesuïta i polígraf. Era de família procedent d’Extremadura. Visqué uns anys exiliat a Itàlia, arran de l’expulsió de l’orde.

S’establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics (De prima typographiae hispanicae aetate specimen, 1793) i estudis, en alguns dels quals ocultà el seu nom veritable. Els més remarcables són Observazioni sulla Patria del Pittore Giuseppi di Ribera detto lo Spagnoletto (Roma, 1796), Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa (1814-16) i Observaciones americanas y Suplemento crítico a la historia de Méjico, que restà inèdita per l’oposició que hi féu la censura espanyola.

Bono, Francesc

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)

Jesuïta. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Fou provincial de l’orde.

Andrés i Morell, Joan

1 Resposta

(Planes de la Baronia, Comtat, 15 febrer 1740 – Roma, Itàlia, 12 gener 1817)

Eclesiàstic i erudit. Jesuïta (1754), hagué de fugir a Itàlia quan Carles III de Borbó decretà que el seu orde fos expulsat d’Espanya.

Dedicat a l’estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l’exili, on reformà la Universitat de Pavia. S’interessà més per l’obra de Galileu que no pas per la de Copèrnic. A Màntua va escriure Saggio della filosofia di Galileo (1776).

Anys més tard s’imprimien a Madrid les Cartas familiares, on s’expliquen els viatges realitzats per Itàlia tot cercant material per a l’obra més important: Dell’origine, progressi e stato d’agni letteratura, obra en set volums (1789-99).

Fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències de Màntua.

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Delcasso, Llorenç

Deixa un comentari

(la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 – Catalunya Nord, segle XVIII)

Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís.

Pel maig de 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.

Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança

(Barcelona, 1740 – segle XVIII)

Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.

Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès.

Fou aprovada oficialment el 1751.

Marianna del Palatinat

(Dusseldorf, Alemanya, 28 octubre 1667 – Guadalajara, Castella, 16 juliol 1740)

Reina de Catalunya-Aragó i de Castella (1689-1700). Filla del duc de Baviera, Felip Guillem.

El seu matrimoni amb Carles II, concertat ràpidament per la necessitat de tenir descendència aviat, afavorí els interessos imperials.

S’enemistà amb la reina mare, Marianna d’Àustria, i provocà la caiguda del govern del comte d’Oropesa (1691).

Aferrissadament filoaustriacista fou retirada a Toledo per Felip V de Borbó (1701).

Pel fet d’haver rebut el general Las Minas (1706), defensor de l’arxiduc, fou desterrada a Baiona, on residí fins al 1738, en que Isabel Farnese la convidà a passar el final de la seva vida entre Alcalà i Guadalajara.

Díaz de Valdés y García Argüelles, Pedro

Deixa un comentari

(Gijón, Astúries, 8 setembre 1740 – Barcelona, 15 novembre 1807)

Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d’Agramunt i canonge i provisor d’Urgell.

Partidari de la regeneració del clericat i de l’ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’Inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.

Desvalls i d’Ardena, Joan Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1740 – 10 març 1820)

Hisendat i científic. Marquès d’Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà.

Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l’any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d’ençà del 1799.

Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791).

Posseïdor d’una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l’arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint.

Exiliat durant l’ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d’Urgell.

Fou representant de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

Dalmases i de Vilana, Ramon de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1700 – 1740)

Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.

Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.

Escriví poesies i treballs hagiogràfics.