(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)
Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).
Scio Riaza, Felipe
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1738
Rodrigo, Francesc
Reguer, marquesat del
(Franja de Ponent, segle XVIII – )
Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava.
Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon.
Ramos, Enric
(Alacant, 1738 – Madrid, 1801)
Militar i escriptor. Després de servir uns quants anys a la Guàrdia Reial, prengué part en diverses accions militars, com a Alger (1775) i Gibraltar (1780).
Comandant d’un regiment francès (1794) en lluita contra la República francesa, ascendí a mariscal de camp.
Ferrer, Vicent -varis-
Vicent Ferrer (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.
Vicent Ferrer (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738) Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.
Esplugues -varis bio-
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.
Margarida Esplugues (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738) Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.
Pere d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.
Castellví i Vic, Galceran de
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Setè senyor de Carlet. Besnét de Galceran de Castellví i Maçana. Vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Fou l’avi de:
Jordi de Castellví i López de Mendoza (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Desè senyor de Carlet i de Tous i de Terrabona. Li fou concedit el títol de comte de Carlet el 1604. Serví Felip II al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada. El seu quadrinét fou:
Joaquim Antoni de Castellví i Idiàquez (València ?, 1738 – 8 març 1800) Sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes. Fou el darrer membre de la línia de Carlet, i els títols passaren a la línia de Castellar.
Berni i Català, Joan Baptista
(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)
Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.
És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.
Agramunt, Pasqual
(València, 1688 – Madrid, 1738)
Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.
Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.
Acadèmia Matemàtica
(València, 1738 – segle XVIII)
Acadèmia científica. Fou iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordazar, amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachán.
Antoni Bordazar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática.
Dades dels Països Catalans 