Arxiu d'etiquetes: 1734

Valeriola i Riambau, Tomàs

1 Resposta

(València, 1734 – 1809)

Jurista. Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà (1767). Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago.

Publicà l’extensa Idea general de la policia o Tratado de policia (deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805 i reeditats a Madrid el 1977), que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València. La part més important és traduïda del Traité de la police (1719-38), de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats. Inclou texts traduïts a favor de la inoculació, de l’Escola de Montpeller i, sobretot, de la d’Edimburg, dels cementiris aïllats seguint l’arquebisbe de Tolosa (1775), de l’eliminació del perill dels morts vivents i de la lluita contra la pesta. Proporciona materials importants sobre el cementiri, la inoculació, el comerç de grans i l’escorxador a València.

Sureda i Font, Joan Facund

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)

Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.

Simon, Bartomeu

3 Respostes

(l’Alguer, 24 agost 1734 – 13 abril 1817)

Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans.

Fou el pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.

Gascó i Massot, Vicent

1 Resposta

(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)

Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.

El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.

Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.

Fabregat i Forés, Cristòfor

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 13 octubre 1734 – València, 23 desembre 1809)

Metge. Va escriure diverses obres sobre medicina, però el seu Tratado sobre asfixia (1775) li donà una gran notorietat.

Cebrian i Valdà, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 febrer 1734 – Madrid, 10 febrer 1820)

Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València.

Bisbe d’Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors.

De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII de Borbó a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei.

L’any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.

Ballester, Lluís -varis-

Deixa un comentari

Lluís Ballester  (València, 1542 – 1624)  Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Juan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615).

Lluís Ballester  (València, 1734 – 1817)  Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies.

Arquers i Jover, Agustí d’

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 30 abril 1734 – València, 14 juny 1808)

Mercenari del convent d’Elx (1749). El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general.

Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. Dedicà també alguns estudis a la història de l’art.

Febrers, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)

Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile.

Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile… (1764).

Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.

Fages i Beleta, Pere

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1734 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 desembre 1794)

Militar. Possiblement estudià a Cervera.

Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l’expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra.

Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Juniper Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l’expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments.

Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l’església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions.

L’any 1791 es retirà a viure a Mèxic.