(Talamantes, Aragó, 1732 – València, 1804)
Historiador i advocat.
És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d’una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d’altres obres.
(València, segle XVII – 1732)
Matemàtic. Cavaller de l’orde de Sant Joan. Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata.
Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica….
(Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)
Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s’especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions.
El 1787 Carles IV de Borbó el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris.
Dins l’orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó. S’encarregà de l’edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio.
(Penàguila, Alcoià, 3 gener 1732 – València, 13 febrer 1813)
Eclesiàstic. Ingressà en l’orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1797-1800) i de València (1800-13).
Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l’assetjament del general Suchet (novembre 1811).
Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius.
(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)
Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.
Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.
(País Valencià, segle XVII – València, 1732)
Arquitecte. És autor de l’església de Sant Sebastià i de la sagristia de Sant Martí, ambdues a València.
(València, segle XVII – 1732)
Impressor. Fou nomenat llibreter (1675) i poc després impressor de la ciutat de València.
Inicià la impressió (1702) de la Biblioteca valentina de Josep Rodrigues. El 1706 estampà la Relación de la fiesta que… Carlos tercero… mandó hacer… por la victoria conseguida sobre Barcelona.
S’establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà (1725) i fou de nou llibreter de la ciutat (1726).
La impremta continuà després de la seva mort; el 1733 hi fou imprès un Tractat… per escriure ab perfecció la llengua valenciana.
Josep Basa (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.
Josep Basa (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.
Lluís de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – després 1637) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.
Ignasi de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – 1668) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:
Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX) Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.
(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)
Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.
Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.
Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.
El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.
En el marquesat el succeïren els seus fills:
Manuel Despujol i de Vilalba (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).
Ramon Despujol i de Vilalba (Barcelona, 1772 – vers 1848) Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 