Arxiu d'etiquetes: 1732

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Amill i Moliner, Ermengol

6 Respostes

(Bonestarre, Pallars Sobirà, 1665 – Cotrone, Calàbria, Itàlia, 4 setembre 1732)

Militar. Coronel de fusellers, lluità contra els filipistes en la guerra de Successió des del 1712 en la zona de Girona.

Quan els aliats es retiraren, se sotmeté a l’acord de la Junta de Braços de continuar la resistència catalana contra les autoritats borbòniques. El 1713 es refugià a Barcelona i col·laborà en les operacions de defensa. Actuà després amb força èxit al Lluçanès i al Maresme, conjuntament amb el marquès de Poal.

Però, quan la ciutat de Barcelona es rendí (setembre 1714), es va acollir a la capitulació. Tot i això, fou empresonat a Girona, però pogué fugir (abril 1715) i refugiar-se a Viena a la cort de l’arxiduc.

Encarà lluita a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrone, al regne de Nàpols, on va morir.

Aixandri, Nicolau

Deixa un comentari

(Llagostera, Gironès, segle XVII – Viena, Àustria, 28 novembre 1732)

Militar. Actuà eficaçment a la lluita contra les forces borbòniques. Essent tinent coronel del regiment de la Diputació es trobà al setge de Barcelona de 1713-14.

Les seves actuacions més destacades en aquella defensa foren la direcció de l’atac per sorpresa contra la gran guàrdia de cavalleria enemiga de la part del Llobregat, el 9 de juny de 1714, i l’heroic comandament, l’11 de setembre, de l’atrinxerament improvisat que anava de la cortina del Portal Nou al convent de Sant Pere. Contra aquesta posició s’estavellaren els darrers esforços dels assetjants per decidir en l’aspecte militar la terrible batalla d’aquella jornada.

Després de la capitulació, fou detingut amb traïdoria, com la majoria dels caps superiors de la guarnició, el dia 22 de setembre. Dut per mar a Alacant, en companyia dels altres presos, fou ajuntat al grup que traslladaren al castell de Fuenterrabia.

En 1719, a causa de la guerra entre Espanya i França, els reclusos foren portats a l’alcàsser de Segòvia, presó que no abandonaren fins al 1723. En aquest any els féu permès de seguir la condemna confinats a la susdita ciutat.

El posaren en llibertat el 1726, en ocasió d’establir-se la pau entre Espanya i l’Imperi.