Arxiu d'etiquetes: 1732

Cabrera, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1732)

Impressor. Fou nomenat llibreter (1675) i poc després impressor de la ciutat de València.

Inicià la impressió (1702) de la Biblioteca valentina de Josep Rodrigues. El 1706 estampà la Relación de la fiesta que… Carlos tercero… mandó hacer… por la victoria conseguida sobre Barcelona.

S’establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà (1725) i fou de nou llibreter de la ciutat (1726).

La impremta continuà després de la seva mort; el 1733 hi fou imprès un Tractat… per escriure ab perfecció la llengua valenciana.

Basa, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Basa  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.

Josep Basa  (Palma de Mallorca, 1657 – 1732)  Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.

Foixà i de Comelles -germans-

1 Resposta

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Antoni de Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.

Mas i Dordal, Pau

(Catalunya, 1731/32 – 1808)

Constructor. Germà de Josep.

Construí moltes de les obres projectades pel seu germà, entre les quals el palau Moja.

Fou arquitecte municipal de Barcelona (1750-1808).

Martí, Josep -historiador-

(Barcelona, 1732 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)

Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l’escola de Bellpuig de les Avellanes.

Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior.

De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l’arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l’arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts.

Marco i Ferrís, Josep

(Algemesí, Ribera Alta, 1665 – Catalunya ?, 1732)

“el Penjadet”  Guerriller antiborbònic. Alliberà Xàtiva de les tropes de Felip V de Borbó (1706) i la defensà l’any següent.

En caure Xàtiva, fugí al Principat, on es distingí en campanyes a les comarques properes a Barcelona.

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Amill i Moliner, Ermengol

6 Respostes

(Bonestarre, Pallars Sobirà, 1665 – Cotrone, Calàbria, Itàlia, 4 setembre 1732)

Militar. Coronel de fusellers, lluità contra els filipistes en la guerra de Successió des del 1712 en la zona de Girona.

Quan els aliats es retiraren, se sotmeté a l’acord de la Junta de Braços de continuar la resistència catalana contra les autoritats borbòniques. El 1713 es refugià a Barcelona i col·laborà en les operacions de defensa. Actuà després amb força èxit al Lluçanès i al Maresme, conjuntament amb el marquès de Poal.

Però, quan la ciutat de Barcelona es rendí (setembre 1714), es va acollir a la capitulació. Tot i això, fou empresonat a Girona, però pogué fugir (abril 1715) i refugiar-se a Viena a la cort de l’arxiduc.

Encarà lluita a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrone, al regne de Nàpols, on va morir.