(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)
Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).
És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.
(Santanyí, Mallorca, segle XVII – 1725)
Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí.
Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprès diverses vegades fins el 1829.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)
Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.
Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.
(Barcelona, 1660 – 1725)
Compositor. Fou cantor de la seu de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia Desconfiada.
Compongué música religiosa.
(Barcelona, 1725 – Catalunya, segle XVIII)
Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.
(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)
Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).
(Catalunya, segle XVII – 1725)
Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt (Catalunya, segle XVII) Religiós, fou abat de Cuixà i de Camprodon.
Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d’Abella, que provenien de la família materna. L’herència recaigué en els Meca, marquesos de Ciutadilla.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1725 per l’emperador Carles VI a Cristòfor Descatllar i de Fontanelles (nat el 1684), únic titular.
(Castella ?, 1650 – Madrid ?, 1725)
Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït.
Posteriorment fou virrei d’Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07).
Després va ser majordom major de Felip V de Borbó i el primer president de l’Academia Española de la Lengua (1714).
Dades dels Països Catalans 