(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, concedit el 1719 per l’emperador Carles VI d’Àustria a Joan Gil de Cabrera i Perellós, únic titular.
Cabrera, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1719
Borràs i Grisola, Joan
(Cambrils, Baix Camp, 23 gener 1719 – Roma o Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid.
Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).
Bertran, Isidre
(Girona, segle XVII – Gènova, Itàlia, 1719)
Arquebisbe de Tarragona (1711-19). Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no es pogué fer present a Tarragona fins l’abril de 1713.
Per discrepar amb Felip V de Borbó, aquest el desterrà a França. Es refugià després a Mallorca, en territori austròfil. Ocupada l’illa pels borbònics en 1715, hagué de passar a Liorna. Ja no es reintegrà a la seva seu.
Bernic, Francesc
(Collbató, Baix Llobregat, vers 1680 – Barcelona, 1719 ?)
Coronel. Capitost dels miquelets del Rosselló.
El 1718 es posà al costat dels francesos en la guerra contra Felip V de Borbó; organitzà i comandà al Rosselló uns 10.000 homes, i amb uns 5.000 (anomenats miquelets de França o dragons) envaí la Garrotxa i el Bages.
En les seves incursions va apoderar-se també de Sant Boi de Llobregat i de Vilafranca del Penedès.
Va ésser fet presoner pels borbònics prop de la Llacuna (Anoia) i empresonat i confinat a la ciutadella de Barcelona, mentre que el seu lloctinent Bartomeu Pollina es reunia amb el Carrasclet.
Asprer, Josep d’ -eclesiàstic-
(Catalunya, segle XVII – Avinyó, Provença, França, 1719)
Eclesiàstic austriacista. Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell.
Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1714 fou membre de les juntes de la Generalitat.
Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714)
Ciutadella de Barcelona
(Barcelona, 1716-19 – 15 desembre 1869)
Fortalesa. Feta construir per Felip V de Borbó al barri de Ribera.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament. Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 (totalment el 1750).
Calgué destruir el barri de la Ribera (que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat): 1.200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització. Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit. Només se’n conservà la torre de Sant Joan, veïna de Santa Clara, transformada en presó militar.
La fortalesa tenia planta pentagonal, amb cinc baluards i una gran esplanada exterior per a maniobres, on hom feia les execucions. Dels nous edificis, exemples d’arquitectura militar, es destacaven el palau del governador, el gran arsenal, porticat, i la capella, d’una nau, amb cúpula i campanar cilíndric adossat a l’absis (projectada per Alexandre de Rez), tots ells arrebossats d’un característic vermell fosc.
Els barcelonins veieren sempre en la Ciutadella el símbol de l’ocupació militar, especialment durant el domini napoleònic i les lluites civils del segle XIX, en què serví de presó política. El 1841, la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya, presidida per Joan Antoni de Llinars, n’acordà i n’inicià l’enderroc, però el capità general Antonio van Halen ho impedí i obligà a reconstruir-ne els murs.
El 1863 Víctor Balaguer promogué una campanya periodística, i amb el triomf de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària, per decisió del general Joan Prim, cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona (el 15 desembre 1869), per a la construcció del parc de la Ciutadella.
Dades dels Països Catalans 