(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14), fou sergent major del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
Destacà en nombroses ocasions, una de les més perilloses de les quals fou el contraatac contra les bateries borbòniques emplaçades al convent de Jesús, el 5 d’agost de 1714.
Morí en el curs del segon contraatac català dins el baluard de Santa Clara, que fou aleshores l’escenari d’una cruenta batalla.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Era un dels millors capitans de l’artilleria de Barcelona al setge de 1713-14 per les forces castellanes i franceses.
Pel maig de 1714 fou un dels destacats a la bateria avançada del convent de Caputxins.
Morí durant la batalla del baluard de Santa Clara.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)
Organisme político-administratiu. Sorgit a la baixa edat mitjana als diferents estats de la corona catalano-aragonesa i de Navarra.
Aquesta institució era originària de Catalunya, on es coneixia també amb el nom de Generalitat, i en un principi (1289) no era sinó una delegació de les Corts per procedir a la recaptació dels impostos.
(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel.
El 14 d’agost de 1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit.
Reintegrat al servei, l’Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona.
Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.
Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.
(Barcelona, 1646 – 1714)
Nom amb què era designada la guàrdia de la ciutat de Barcelona formada pels gremis i que té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada l’any 1646.
Estava composta per companyies i durant el setge de Barcelona (1713-14) comptava amb uns 3.500 homes.
Fou la primera institució catalana dissolta pels filipistes en entrar a la ciutat.
El cos ressorgí, de forma efímera, l’any 1793 durant la guerra contra de República francesa.
(Catalunya, segle XIV – 1714)
Organisme de govern. Es constituí amb el nom d’Audiència i Consell i estava format pel canceller, el vicecanceller i disset jutges integrats en tres sales. Durant una primera època, fou el tribunal suprem de Catalunya.
Quan fou creat el Consell d’Aragó (1494) i aparegué l’administració virregnal a Catalunya (1521) sota el regnat de Carles V, el Consell Reial esdevingué l’òrgan essencial de govern, sense deixar les funcions de tribunal suprem de justícia.
(Barcelona, abans 1258 – 1714)
Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.
En temps de Jaume I el Conqueridor (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.
Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.
Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.
A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II el Catòlic.
Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.
(Barcelona, 1713 – 1714)
Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.
La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de Vic (juliol 1705).
Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s’incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi.
Participà en la defensa del setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5 d’agost de 1714.
L’Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d’En Llull, durant la batalla final.
Dades dels Països Catalans 