(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona.
El 17 de maig de 1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l’exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats.
(Barcelona, 15 novembre 1705 – 1714)
Regiment regular d’infanteria creat per l’arxiduc Carles III.
Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d’Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla.
Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d’Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).
(Barcelona, 1643 – 15 desembre 1714)
Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk.
Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana– de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat.
El 1703 participà en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l’Acadèmia Desconfiada.
(Barcelona, 1714 – 1798)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa.
Intervingué en la construcció de la façana de l’església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (vers 1755).
Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)
Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).
Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.
Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).
Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació.
Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Es distingí entre els capitans d’artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14.
Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Fou capità del regiment d’infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14.
Per invalidesa d’un altre capità molt distingit, Joan Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat.
El 3 d’agost de 1714 participà a l’atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara.
Combaté durament l’11 de setembre pel barri de la Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.
Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció dels canons de la plaça.
Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14), fou sergent major del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
Destacà en nombroses ocasions, una de les més perilloses de les quals fou el contraatac contra les bateries borbòniques emplaçades al convent de Jesús, el 5 d’agost de 1714.
Morí en el curs del segon contraatac català dins el baluard de Santa Clara, que fou aleshores l’escenari d’una cruenta batalla.
Dades dels Països Catalans 