(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.
Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, vers 1714 – Catalunya, segle XVIII)
Poeta. Era galoner d’ofici i mestre de ball. Escriví poesia i teatre molt popular.
És autor del càntic religiós que comença Jesucrist, la Passió vostra…, que ha perdurat fins als nostres dies.
(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.
Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)
Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).
Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.
Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).
Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació.
Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Es distingí entre els capitans d’artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14.
Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Fou capità del regiment d’infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14.
Per invalidesa d’un altre capità molt distingit, Joan Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat.
El 3 d’agost de 1714 participà a l’atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara.
Combaté durament l’11 de setembre pel barri de la Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.
Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció dels canons de la plaça.
Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.
Dades dels Països Catalans 