(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1710 per Felip V de Borbó a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya.
Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Títol feudal concedit el 1710 a Josep de Montcada i Branciforte, governador de l’esquadra de galeres de Sicília.
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
(Àger, Noguera, 1710 – Catalunya ?, 1753)
Religiós escolapi. S’ordenà el 1734. Es dedicà amb gran fruit a l’ensenyament.
Fou segon provincial de l’orde a Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat per Carles III de Catalunya el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.
(Barcelona, vers 1660 – 26 abril 1710)
Escultor barroc. Projectà el frontis de l’església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.
(Barcelona, 1653 – 1710)
Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).
Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).
Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
(Almenar, Segrià, 27 juliol 1710)
Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió.
Les tropes de l’arxiduc Carles III de Catalunya, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V de Borbó, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias.
Fou l’inici de la darrera reacció dels partidaris de l’arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).
Dades dels Països Catalans 