(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Guillem Xelles.
Xelles, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1708
Vives, Jaume Joan
(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.
Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).
Vilafranca, marquesat de
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.
El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.
Verger, marquesat del
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
Ciutadella de València, la
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Català de Montsonís, vescomtat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708 per l’emperador Carles III al cavaller valencià Francesc Català i de Montsonís.
Carròs, marquesat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
Garma i de Duran, Francesc Xavier de
(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)
Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.
Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).
Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.
Fontaner i Martell, Josep
(Tarragona, segle XVII – després 1708)
Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.
És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).
Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.
Esmandia, marquesat d’
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles VI d’Àustria el 1708 a Miquel Esmandia, ciutadà honrat de Barcelona, auditor d’artilleria (1706) i de l’exèrcit de Catalunya (1707), regent de l’audiència de Mallorca (1710) i fiscal del Consell d’Espanya (1729-33); únic titular.
Dades dels Països Catalans 