Arxiu d'etiquetes: 1708

Gonyalons i Coll, Guillem

(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)

Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).

Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).

Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.

Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.

Garma i de Duran, Francesc Xavier de

(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)

Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).

Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

Fontaner i Martell, Josep

(Tarragona, segle XVII – després 1708)

Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.

És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).

Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.

Esmandia, marquesat d’

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’emperador Carles VI d’Àustria el 1708 a Miquel Esmandia, ciutadà honrat de Barcelona, auditor d’artilleria (1706) i de l’exèrcit de Catalunya (1707), regent de l’audiència de Mallorca (1710) i fiscal del Consell d’Espanya (1729-33); únic titular.

Claramunt, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).

En fou l’únic titular.

Callús, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial.

Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

Bernades i Mainader, Miquel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, vers 1708 – Madrid, 1771)

Metge i botànic. Fou metge de cambra de Carles III de Borbó i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid. Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia.

Publicà Principios de Botánica (1767). Preparà un Specimen Florae Hispanicae, que deixà inacabat i que continuà el seu fill Miquel Bernades i Claris, amb la descripció de dos milers de plantes.

El 1775, pòstumament, li fou publicat un estudi sobre les morts aparents, Instrucción sobre lo arriesgado que es en ciertos casos enterrar a las personas sin constatar su muerte por otras señales más que las vulgares.

Barnades i Mainader, Miquel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1708 – Madrid, 1771)

Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial.

Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida.

També és autor de l’estudi Historia de las aves más raras que se encuentran en España.

Alemany, comtat d’

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial concedit el 1708 per l’arxiduc Carles d’Àustria a l’únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella.