Arxiu d'etiquetes: 1690

Barrera i Volar, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)

Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).

És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).

Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Cerdanyola, marquesat de

13 Respostes

(Catalunya, segle XVII – )

Títol, atorgat el 1690 a Feliu de Marimon i de Tord (mort el 1721), senyor del castell de Sant Marçal i virrei de Mallorca (1701).

Passà als Arróspide (1865) i als Trénor.

Juncosa, Josep

1 Resposta

(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Ulldemolins, Priorat, 1690)

Pintor i eclesiàstic. Nebot de Joan, es doctorà en teologia, però practicà la pintura al fresc i a l’oli. És considerat com un precursor d’Antoni Viladomat.

Obra seva és la volta de la sala capitular de la seu barcelonina i també algunes pintures del claustre.

Pintà per a la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona i per a la cartoixa d’Escaladei.

Josep de la Concepció (arquitecte)

Josep de la Concepció

7 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)

Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.

Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.

Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.

Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.

Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.

Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.

Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 15 gener 1690 – Barcelona, 25 gener 1767)

Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l’exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell.

Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d’eliminar les barraques dels refugiats del barri de la Ribera; el 1755 hi inaugurà l’església de Sant Miquel del Port.

El 1766 les seves mesures per prevenir l’escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella.

Castelldosrius, marquesat de

8 Respostes

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).

El seu nét i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, fou capità general d’Andalusia i de Catalunya (1822-23).

Caselles, Jaume de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)

Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).

El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.

La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.

Calbó i Gualbes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)

Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.

Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).

Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.

En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.

Els últims anys lluità novament a Flandes.

Bournonville, Alexandre de

3 Respostes

(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)

Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.

Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.

Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.