Arxiu d'etiquetes: 1681

Vergara -artistes-

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Rodrigo, Francesc

Deixa un comentari

(Alacant, 1681 – 1738)

Religiós jesuïta. Prengué hàbit a Tarragona el 1698. Estudià filosofia i ensenyà aquesta disciplina, així com teologia i gramàtica, a diversos col·legis de l’orde.

Publicà sermons i d’altres escrits.

Fortuny de Ruescas i Sureda, Jordi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)

Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.

Despuig i de Rocabertí, Ramon

4 Respostes

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Centelles, Antoni Joan de

Deixa un comentari

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Noble i jurista. Estudià dret a la universitat de Salamanca, on després hi ensenyà. Fou jutge i regent de la Reial Audiència de València, i ocupà alts càrrecs.

Enviat a Itàlia, hi assumí diverses missions de responsabilitat. Fou canceller de Milà i fiscal del tribunal suprem. El 1661 rebé el títol de marquès de Centelles.

És autor de diversos escrits de tema històric i jurídic.

Feliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Erill-Orcau i de Montfar, Oleguer d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1681)

Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d’Orcau (1678) per raó d’un plet iniciat per Joan d’Erill i de Merlès.

Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d’Erill.

Copons i de Teixidor, Pere de

1 Resposta

(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)

Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.

Fou succeït per Joan Baptista Desbac.

Fontanella i Garraver, Francesc

6 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1622 – Perpinyà, 9 octubre 1681)

Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França.

Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s’exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.

L’any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic.

La seva primera època de poeta barroc, es ple d’optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l’evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany.

És una de les figures clau de la literatura del segle XVII.

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de

3 Respostes

(Catalunya, 1681 – després 1755)

Varvassor de Foixà i de Boixadors.

Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.

El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons  (Catalunya, segle XVIII – 1800)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Narcís de Foixà i d’Andreu  (Catalunya, segle XVIII – 1843)  Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:

Narcís de Foixa i de Miquel  (Catalunya, segle XIX – 1866)  Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:

Enric de Foixà i de Bassols  (Catalunya, segle XIX – 1910)  Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.