(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
Copons i de Teixidor, Pere de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1681
Llorac i de Moixó, Carles de
(Solivella, Conca de Barberà, 1681 – Viena, Àustria, 1762)
Militar. Fill dels barons de Solivella.
L’emperador Carles III de Catalunya li concedí el comtat de Llorac, que vengué durant la Guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Fou el pare de Manuel de Llorac i Bertran (Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, 1791) Tresorer imperial (1765-91) i comte de Llorac.
Fontanella i Garraver, Francesc
(Barcelona, 24 desembre 1622 – Perpinyà, 9 octubre 1681)
Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França.
Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s’exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.
L’any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic.
La seva primera època de poeta barroc, es ple d’optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l’evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany.
És una de les figures clau de la literatura del segle XVII.
Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de
(Catalunya, 1681 – després 1755)
Varvassor de Foixà i de Boixadors.
Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.
El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (Catalunya, segle XVIII – 1800) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Narcís de Foixà i d’Andreu (Catalunya, segle XVIII – 1843) Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:
Narcís de Foixa i de Miquel (Catalunya, segle XIX – 1866) Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:
Enric de Foixà i de Bassols (Catalunya, segle XIX – 1910) Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.
Anglès, Pere Màrtir
(Tarragona, 1681 – Barcelona, 1754)
Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs de Vidal i Nin (1744).
També escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus… (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l’obra de Francesc Diego).
Dades dels Països Catalans 